Travessa 2014

DIA 1

Dimecres 22 d'Octubre de 2014.

Arribem a l'institut i ens trobem amb els professors ja preparats amb tot el material que farem servir al llarg de la travessa.L'autocar ens estava esperant,hem carregat les motxilles i hem posat rumb cap a Sadernes,ens esperava 1-2 hores de viatge per a poder començar l'aventura que canviaria la forma en què veiem les coses.

Hem arribat a Sadernes i l'autocar ens ha deixat a prop del càmping sadernes ja que no podia seguir el camí i donar la volta més endavant;hem descarregat totes les motxilles i el material i mentrés esmorzàvem els professors,repartint-se les tasques ens anaven assignant la tenda i ens donaven el mapa de la zona,una brúixola,el fogó i els recanvis del gas per a poder cuinar.Una vegada acabats els preparatius hem anat tirant fins al càmping on hem fet una paradeta per a poder orientar-nos i saber cap a quin camí ens tocava seguir.

Molts dels alumnes ja començaven a queixar-se del pes de la motxilla i del llarg camí que ens esperava,jo en canvi a cada passa m'il·lusionava més,era l'oportunitat per a descobrir-nos al món i per a establir relacions entre nosaltres..gran combinació.

Al principi la pista que vam agafar feia baixada i la gent anava molt tranquileta fins que hem començat a notar el que era fer una pujadeta amb pes a les nostres esquenes,hem seguit fins que hi havia un petit punt d'acampada a prop del passant d'en roca.Aquí els professors ens han dividit en grups i cada un d'ells aniria amb un grup fins ben bé el final de la travessa. Jo crec que ho han fet així per a poder tenir-nos més controlats a l'hora de fer les proves de guiatge i orientació que ens tenen preparat.

A mi m'ha tocat anar amb l'últim grup que es composava dels següents membres:Xavi Vilella(profe),Sumi,Lydia,Jihan,Dòbit,Toni,Marc,Aaron i jo(Adrià).Dintre d'aquest grup ens hem dividit en sub-grups que es composaven dels membres que compartien fogonet,a mi m'ha tocat amb l'Aaron. Acte seguit,amb la nostra parella haviem de fer el guiatge per la ruta que ens havia estat dada,les primeres han sigut la Lydia i la Jihan i hem continuat el nostre camí.Poc després de començar hem creuat un pont on en Xavi ens ha explicat una història bastant curiosa.El pont no està en el seu estat original;fa un parell d'anys,un treballador va passar amb una excavadora d'unes 20 tones per sobre i es va derruir,per sort l'home va poder saltar de l'excavadora abans de que es derruís fet que va salvar la seva vida ja que la cabina va quedar completament aixafada.Al principi no me n'havia donat compte però al mirar de nou el pont,he pogut comprovar que l'estructura era molt recent i,efectivament l'excavadora abaix ho confirmava.Seguim amb el viatge!

Després d'una estona caminant,per fi ens endinsem cap al bosc i el paisatge es torna inmensament meravellós.Corriols,camins en mal estat...què més dóna?és el que fa bonic aquest paisatge!llocs on l'home encara no ha posat la tecnologia,és preciós!arbres,rius,roques,ocells piulant,fantàstic!

Durant el camí hem canviat de guies,en Toni i en Dòbit han vingut després amb un guiatge bastant ràpid i directe.Ens hem trobat amb una construcció i ens han explicat una història poc creïble però amb bastanta convicció:en toni afirmava que en aquella casa hi havia viscut joan manel serrat(clar que si,fill..)però ens ha fet riure a tots!

Ara l'Aaron i jo guiàvem.Tocava posar-se en serio,ara erem els guies i teniem gent sota la nostra responsabilitat.Els errors es paguen i no en permetíem cap.Per sort,no només contàvem amb el mapa,pels camins hi havia senyals que ens ajudaven a traçar el camí.Representacions gràfiques que interpretàvem dins del camp del mapa com per exemple els canvis de pista a corriol,els rius o recs que atravessàvem,les construccions que ens trobàvem...A part d'aquests també s'ha de tenir en compte les indicacions deixades per a que la gent no es perdi com les fites(pintades en diferents colors depenent del tipus de ruta)o els cartells indicant el temps restant per arribar a les diferents localitzacions.

Hem anat avançant sense problemes meravellant-nos pel paisatge i anant comentant coses del mapa i fent suport als nostres “clients” si ho necessitaven,hem seguit tirant pels corriols vorejant el riu però hi hagut un moment que havíem de creuar el riu;tocava posar l'alerta i avançar-se per a comprovar que es podia passar amb seguretat.Una vegada a l'altra banda,anàvem avisant als “clients” que seguissin el traç del recorregut que havíem marcat,tothom ha sigut capaç de creuar el riu sense problemes.Més endavant ens hem trobat amb una camioneta i al costat d'ella hi havia un cartell que ens deia si podíem ajudar transportant uns sacs fins a Sant Aniol d'Aguja i com que ens venia de camí molts de nosaltres ens hem carregat amb sacs per a poder portar-los cap a dalt i facilitar la vida al senyor paleta de Sant Aniol!

Passat les planes de la muntada ens hem trobat amb un parell de gorgues i el paisatge era senzillament immaculat, aigua cristal·lina i vegetació frondosa,ni una sola traça d'activitat humana;bell miratge..

Tocava cedir el torn a la Sumi i en Marc,ara ells ens guiaven a nosaltres.Hem seguit el camí fins a arribar a Sant Aniol d'Aguja,on hem parat per a dinar i visitar el salt del brull;un raconet apartat i molt maco on es podia veure una cascada i una petita bassa,els professors ens han explicat que si es segueix el traç del riu fins a dalt,es pot baixar per la cascada fent ràpel però has de tenir experiència i anar ben equipat,ja que l'aigua és molt freda i a més a més les roques rellisquen!

Després de visitar el salt,hem tornat a Sant Aniol,hem carregat garrafes d'aigua i ens hem posat en marcha direcció cap al refugi de Talaixà,lloc on passarem la nit avui.

Aquest cop anàvem tots junts,ja no hi havia grups per a fer orientació i guiatge,ara tocava arribar al refugi tots junts per a poder arribar sense complicacions. M'he posat al davant amb en Roger i en Xavi perquè anaven a un ritme alegre i així em diverteixo més mentre camino.Hem anat tirant fins que hem arribat a una bifurcació on hem deixat les motxilles i on hem esperat a la resta del grup per a reagrupar-nos.Ens han donat dues opcions o esperar-nos allà descansant o sense motxilles pujar cap a dalt i anar a visitar una cova petita i estreta que al final dona a una àrea extensa i preciosa.Quan estàvem admirant les vistes,se'ns ha aparegut una àguila,un majestuós ocell que,els que erem allà,hem admirat inconscientment.

Ara ens tocava baixar fins a la bifurcació i seguir tirant cap endavant fins a arribar al refugi.Jo he baixat primer de la cova perquè he sigut el primer en sortir i he anat tirant per a no molestar.Quan he arribat a baix,en Toni Muné anava tirant amb la gent que anava més retrassada del grup cap al refugi de Talaixà i després d'uns 10 minuts,quan ha començat a baixar més gent de la cova hem anat seguint.Quedava molt poc per arribar i ja ho anàvem notant,al arribar al final del corriol hem vist una intersecció i una casa molt gran a la dreta.Ens hem parat a llegir els rètols i ens hem adonat que per fi havíem arribat.Ara tocava descansar,fer estiraments,canviar-nos de roba i muntar les tendes per a fer acampada.Una vegada ja hi erem tots els de la meva tenda(aaron,toni,dòbit i jo) ens hem posat per feina,hem triat un lloc planer i amb unes vistes maques i ens hem posat a muntar la tenda.Després de tenir-ho tot enllestit,hem passat una estona d'esbarjo fent fotos i relaxats mirant la posta del sol,meravellós...

Ha caigut la nit i ja era hora de posar-nos a fer el sopar,cadascú amb el seu fogonet i la seva parella;es repetien molt els àpats:pasta,arrós,sopa,pasta,arrós,sopa...coses fàcils i ràpides i de poc pes per a engullir com a autèntics afamats,després d'un dia intens,s'entén.

Després de sopar i parlar sobre el què farem demà toca l'hora d'anar cap a les tendes i al cap d'una estona a dormir.En aquest lapse de temps,han passat moltes coses que,per respecte,no es diran ja que no tinc l'autorització dels protagonistes.Abans d'anar a dormir m'he prés la llibertat d'estirar-me amb el cap fora de la tenda i,tranquil·lament,he admirat la bellesa d'una paisatge tan proper però tant distant a l'hora...un cel estrellat,una calma sepulcral i un calfred terrenal...m'ha servit per a poder deixar-vos amb aquesta reflexió.

-Som humans,venim de la civilització,de l'era del consumisme on no sabem viure sense la tecnologia.Tot i que aquesta és molt bona i ens facilita molt la vida,a vegades ens impossibilita.Som incapaços de veure la puresa i fermesa de la muntanya,la tendresa amb què una vaca cuida de la seva cria,som incapaços d'estar callats,inspirar i relaxar-nos amb el silenci perquè no sabem què és la vida.Volem ser estimats per tots,però no som capaços d'aixecar el cap de les nostres egoistes metes i ajudar els altres.Volem aprendre a volar,però no sabem estar de peus a terra.

Avui,companys,hem tastat el que tant ens manca;companyerisme,compartir amb els altres moments imborrables...compartir rialles,compartir plors si ha fet falta.jo,personalment,agraeixo moltíssim la lliçó de vida que ens ha donat la muntanya i,per primer cop a la vida,em sento estimat i acceptat en un cercle,i per primer cop a la vida no necessito la tecnologia per a què em recolzi ja que sé que demà en aixecar-me,tindré companys al meu costat que m'acompanyaran pel camí.

Bona nit a tots!Demà ens espera una altra gran aventura junts!

Text: Adrià Mihi.

FOTOS

Dia 2

Dijous 23 d'octubre del 2014

La nit del primer dia va ser freda i la veritat bastant incomoda, ens vam aixecar aviat pel matí. Vam agafar totes les bosses i vam anar al refugi que hi havia al costat i allà ens vam trobar tots, vam esmorzar i a continuació els professors ens van dir que pujaríem per “escalfar” la muntanya que teníem just darrera de nosaltres, la veritat es que pujar una muntanya a les 8 del matí, com que no venia molt de gust però va valdre la pena, les vistes eren impressionants i també hi havia una àguila per allà dalt.

Al baixar, vam tornar a fer els mateixos grups del primer dia i poc a poc anàvem marxant tots els grups. Els grups estaven formats per 3 tendes de 4 persones cada tenda. Cada un cert temps tots anàvem guiant a tot el grup passant per diversos corriols i retallant el màxim possible per arribar abans. Desprès de haver guiat tots, vam arribar a la primera parada que fèiem aquest dia, va ser al costat de un riu, aquí tothom va anar a l’aigua i donava igual que estigues freda.

A continuació desprès de haver-nos banyat, vam “dinar” ja que només ens van deixar 10 minuts. Tot seguit vam fer dos grups, un grup anava a pujar una altre muntanya amb en Roger i l’altre grup ja anava directament cap a el lloc on acampàvem. Jo vaig escollir el grup que pujava a dalt de la muntanya sense pensar-ho molt bé ja que la veritat estava molt cansat. Cada vegada que seguíem el camí i no parava de pujar ens anàvem preguntant que quan faltava fins que vam arribar al desviament per a pujar. Un company que s’havia fet mal al turmell es va quedar amb les bosses i la resta vam pujar. Va ser llarg però va estar bastant divertit, i lo millor va ser saber que només per pujar aquella muntanya ja teníem tres punts, i només feien falta cinc per aprovar la travessa.

Finalment desprès de baixar i agafar les bosses vam seguir el camí que es va fer estret fins a convertir-se en un corriol enfangat en el que quasi tots vam caure per culpa del pes que portàvem, el corriol es va fer tan llarg que semblava que no arribàvem però cap a les 5 de la tarda vam arribar al campament, mig morts, però vam arribar.

Text: Coto.

BTT B: Castelló d'Empúries i el Cortalet.

Dimarts,21 d’Octubre de 2014.Segon intent de ruta pels aiguamolls de l’empordà.

Comencem a classe amb un video bastant interessant d’uns cracks d’enduro,motivacional,positiu;acte seguit ens donem compte que ens tocarà suar per a fer el treball d’una presentació de la ruta en condicions.

Un power point no massa llarg(unes 10 diapositives) però bastant clar i ben estructurat,més endavant veurem que el que ens ensenyen és el que viurem a la ruta.

Baixem abaix al barracó i agafem les nostres bicis,llestos per a anar al circuit a escalfar tant cos com màquina;acte seguit presentem l’equip de bici que hauríem de portar(com sempre,algú falla en alguna cosa).Coses tant simples com uns guants ens poden salvar de ferides poc desitjables;en Max ho ha comprovat més endevant.

Sortim de l’escola i avancem un tros de la ruta per via urbana,hem d’estar concentrats i compenetrats sino es pot montar un “pitote” important,arribem a una pista secundària i sabem que el nostre primer punt d’interés és aprop;la torre del vent,pista secundària ascendent complicada per la sorra que té tendencia a acumular-se a les curves o llocs de poca visibilitat.

Pujada,marxes fàcils…si un cau,caurem tots,efecte dominó..i així ha sigut amb molts de nosaltres.Aquest cop la torre només l’hem vist de passada,aquest tram el feiem ràpid perquè no té sentit perdre temps en llocs ja visitats i explicats.Avui el corriol estava en més bon estat que la setmana passada(es nota quan plou i quan no) però tot i així s’havia de vigilar bé per on anaves;corriol senzill però punyetero!! complert al 99%,sempre hi ha un tram que s’em resisteix…tornaré!!

Seguim però no per gaire temps,un error que hem comés quasi tots(no revisar completament la bici abans de sortir)l’ha pagat avui en Max;se li ha sortit la roda del davant perquè se li havia afluixat la tanca al baixar pel corriol, s’ha fet unes quantes rascades i la veritat,ha tingut sort,podria haver sigut molt pitjor(el seu dolor ens ha servit de lliçó a tots).

Hem seguit tirant fins que ha arribat un tall de carretera en el qual anàvem amb formació de 2 intentant anar bastant lleugerets,en un punt de la carretera en Robert ha tingut un problema amb una punxada i s’ha apartat del grup bruscament;els de darrere seu no haviem rebut el missatge del que li passava i al frenar tots de cop alguns han xocat entre si.

Al girar cap una pista secundària a l’esquerra en Ruben ens havia ordenat parar a 100m i la percepció d’alguns és poc encertada..ens ha arribat bronca perquè la veritat,no estàvem tinguent un dia gens bo(anàvem una mica empanadets)

Després de la bronca sembla que ens hem despertat tots una mica,hem anat tirant amb ritme i qualitat,durant la ruta han anat sortint més problemes de bicis i persones que es quedaven enrere,arribaven els trencants i tocava posar-se a actuar;estratègia guanyadora:posar gent en els trencants per anar guiant als últims del grup i que no es perdin.Quan ja veia a en Toni tornar amb en Christian ens ha tocat seguir fins a arribar a l’Aaron,que ens estava esperant al següent trencant i així successivament fins a arribar a en Joel i després a l’Arnau,ara tocava un petit esforç per enganxar-nos amb el grup i seguir la ruta amb normalitat.

Hem arribat al rentador públic o com l’anomena en Ruben,”l’internet antic”.

El rentador era el punt on la gent es reunia per a parlar sobre els temes que ells creien més morbosos,aprofitant que havien de rentar la roba,posaven a parir a tot deu.

Els companys han anat a emplenar els “camels” i hem continuat amb la ruta.

Ens hem dividit en dos grups per passar pel centre de Castelló d’Empúries perquè hi havia gent que estava tardant en arrancar i han improvitzat una petita divisió del grup per a trobar-nos novament davant de l’esglèsia de Castelló.Allà en Ruben ens anava parlant de les deformitats extremes de les gàrgoles i de lo maca-lletja que era l’església(maca per fora i per dintre,espectacular,però amb unes torres molt cuadrades i poc estètiques).

Continuant la ruta ens hem topat amb la muralla de Castelló,l’hem rodejada per la part exterior,un bastió bastant impressionant i ben estructurat.

Seguint el camí hem arribat al pont de Castelló on en Ruben ha posat a prova la nostra lògica,amb una pluja d’hipotesis no mal encaminades però no del tot encertades.La resposta era les collites i l’economia que creaven.Si havia sigut un any profitós construien un arc ampli i llarg,símbol de prosperitat;com que no tots els anys anava bé la cosa,els arcs no eren tots iguals i tampoc els construien any rere any.

Ara tocava la part desafiant,ruta llarga amb trams per pista i d’altres per carretera,tocava regular la ment i saber quan hi havia temps per relax i quan era hora d’estar concentrats a tope;som un grup i si un falla en un punt crític ens pot arrossegar a tots.Toca treballar-nos aquesta faceta.

Hora de prendre més responsabilitats de les que havia agafat fins ara,hora d’intentar ser un bon company de grup,de recolzar a qui ho necessités,de quedar-me enrere si algú tenia un problema i esperar l’intervenció d’en Toni o en Ruben,hora de motivar-los i motivar-me;alguns hauran pensat que estic flipat cridant ordres tota l’estona,avisant a cada passa que dono,intentant no fer mal sinò bé però la veritat és que,al imposar-me tota aquesta responsabilitat és quan realment m’he sentit un ciclista que pedaleja en grup,una persona com cal;m’ha emplenat molt aquest sentiment de responsabilitat,m’he sentit útil.

Al arribar a la carretera hem fet una mini paradeta en la qual ens han explicat el tram que veuriem a continuació i han decidit fer dos grups de fila de un per a tenir una fluidesa a la carretera necessària pel tram tan transitat i perillós que anàvem a agafar.El primer grup ha sortit a un ritme alegre i constant,acte seguit hem arrancat el segon grup,els menys ràpids a davant per tal de que no es quedessin enrere i al darrere,en Joel i jo fent el tancament del grup.Avançavem en dos grups de ciclistes en fila de un ben compenetrats i concentrats;poques paraules,pocs pensaments,l’únic objectiu avançar com un bloc i no comprometre la seguretat del grup.

Hem arribat als aiguamolls de l’Empordà,bell paratge,famós pels seus ocells i paratges que aquests habiten,era molt bonic,molt tranquil,molt seré..em sentia en pau,en un santuari impertorbable;em sentia lligat a la natura que tan estimo.

Hora de tornar,de fer la tornada cap a classe,a la vida normal.Tram curt i bastant fluid fins a arribar al pont de fusta lloc on ens vam quedar la setmana passada,hora de passar pel pont en comptes de vorejar-lo.Al arribar a baix,on hi ha el parc,ens hem preparat per a fer la tornada pel carril bici passant per santa margarita(tram urbà)tram que haviem de posar tota la concentració possible,massa trànsit on avançar compactes era la clau.

Una vegada més,he fet el tancament fins arribar a l‘escola,recolzant als companys que anàven una miqueta despenjats del grup,motivant-los per a que donessin una mica més d’ells;alguns passaven de les meves “ordres”,alguns reaccionaven a aquest estímul i m’han fet sentir que,si fan cas,se’n poden ensortir i arribar més lluny del que realment pensen.

Dies com avui et fan recordar que,encara que tinguis un mal inici de dia,pots continuar endavant i ensortir-te’n si hi poses prou ganes.

Arribaran dies millors i els passarem junts,no?

Text i fotos: Adri Mihi.

FOTOS

Ràpel B

Ràpel 16-10-2014

Aquest passat Dijous vam a la assignatura de conducció a peu ens va tocar aprendre a fer ràpel. El ràpel es un esport que consisteix en fer descens per superfícies verticals. Abans de sortit de l'institut els professors ens van demanar que fessim grups de quatre persones, cada grup tenia de conduir la classe durant un rato i també tenia de portar el material per fer ràpel.

Vam sortit a les 11:00 de l'institut i vam estar caminant uns 40 minuts fins arribar al lloc, allà els professors ens van estar explicant com teníem de assegurar-nos correctament, la manera en que teníem de baixar, com agafar bé la corda, després de l'explicació ja vam començar a fer els descensos, i havien dos cordes per baixar, la de la dreta era la fàcil, i la esquerra ja era algo més complicat.

Cada persona va fer dos baixades, a algú li va costar més perquè no havia fet mai aquest esport o bé perquè tenia vèrtic, però els 22 alumnes que hi vam anar vam baixar. Cap allà les 14:00 vam tornar cap a l'institut i ja vam marxar cap a casa.

Va ser un dia maco perquè molts vam provar aquest esport per primera vegada i ens va agradar. 

Text: Jordi Plana

Fotos: Sumi

FOTOS

Ràpel A

L'altre dia a conducció a peu varem anar a fer rapel. Vam pujar caminant per una pujada bastant empinada i vam veure uns quants dòlmens per el camí. Un dólmen és una antiga acumulació de pedres gegants sota les quals s'hi acostumava a enterrar cossos humans. També practicàvem algunes tècniques de guiatge per el camí. Quant i vem arribar en Xavi Vilella ja ens esperava ja que ell havia pujat abans per muntar el rapel. Ens va ensenyar cada una de les peces i ens les va descriure com per exemple els muscatons, les cordes,etc.

Ens va mostrar el triangle de forces que s'utilitzava per que tots els muscatons es repartissin el pes de manera equivalent. La meva sensació alhora de fer el rapel era completament normal. Tenia una mica de por i és que suposo que el primer cop que fas rapel no et fies de un ferro clavat a una roca o de una corda que has de anar deixant poc a poc, se't passen un munt de coses per el cap però a la que comences a baixar ho comences a gaudir i és molt divertit. Al mirar cap a la paret per anar controlant on poses els peus i anar baixant per una paret completament vertical, és una cosa que no pots fer cada dia. Però jo crec que per molt divertit que sigui i per molt dominat que ho tinguis sempre li has de tenir una mica de respecte ja que quan et confies en qualsevol cosa és quant la cagues. Va ser molt divertit i tinc ganes de tornar-ho a fer.

Text: Marc Forcano

Fotos: Diego Kohl

FOTOS

BTT A: Aiguamolls

Sortint de l'institut hem seguit un recorregut semblant al del primer dia i després ens hem desviat per anar cap a la Torre del vent. Aquesta torre va ser una torre de vigilància per si s'apropaven els pirates a la costa, també va ser un molí fins que es va enderrocar. Després em fet un petit corriol i hem passat pel costat de la hípica a la que anem els divendres. Hem anat per un camí molt guai per el qual s'hi arribava creuant un petit pont de fusta. Em arribat a la carretera i ens em posat en perpendicular al esfalt per creuar, hem anat fins a un desvio al qual hem entrat com en un passeig molt llarg i hem anat amb parelles de manera que semblàvem molt professionals. Em sortit d'allà i hem parat a un passeig on hi havia arbres i per tant ombra. Em menjat una mica, hem fet un canvi de càmara de la roda cronometrat i després hem reomplert les bosses d'aigua. Per acabar hem anat per el carril bici i després fins al passeig marítim fins que ens hem desviat per anar cap a l'institut al qual hi hem arribat caminant.

M'ho he passat bastant bé i m'hagués agradat que durés una mica més però teniem que tornar a l'hora.

Text: Marc Forcano.

Fotos: Diego Kohl.

FOTOS

BTT B: Aiguamolls.

BTT Aiguamolls-B   14/10/14

Dimarts 14 d’octubre després de fer 2 hores de dinàmica de grups ens vam preparar per una ruta amb bicicleta que acabaríem sortint a la 1:15 i arribaríem a les 3:30.

Primer de tot em fet voltes al circuit , per escalfar i mirar que les bicis estiguin a punt, tot seguit els professors ens han passat a mirar les motxilles per si ho portàvem tot, malauradament dos companys s’han quedat a l’institut per no portar-ho tot.

Un cop preparat tot em sortit direcció la Torre del Vent on hi havien unes molt bones vistes de la badia , els aiguamolls i l’hípica aiguamolls, on anem a aprendre hípica. Desprès de la primera parada hem baixat un corriol , pel camí natural del Muga hem arribat al pont de fusta, allà hem fet una parada i un company a punxat roda hi ha tocat 5 minuts d’explicació ,seguit hem travessat Empuriabrava pel carril bici fins Santa Margarida i pel passeig marítim fins a Roses .

Una sortida de 25km,1punxada ,molt planera que això a permès als professors ha anar explicant moltes coses sobre la bici.

Text: Joel Peachey.

Fotos: Lidia Ayuste.

FOTOS

Cursa orientació B

Cursa d’orientació del dijous 9/10/2014.

Vam sortir caminant per un camí fins a un punt d’una pista on els professors ens van donar un mapa que marcava on hi havia uns punts els quals teníem que marcar un paper conforme havíem fet la prova.

Ens van fer fer grups de dos parelles hi varem anar sortint. Encara que no era fàcil del tot va esser molt emocionant.

Quan varem arribar a la segona balisa varem fer un breu descans i més tard varem anar a cercar la tercera en parelles.

Després d’aquesta vam anar a la bassa la qual se celebrarà la castanyada i allà varem menjar una miqueta i ens van enviar a buscar diverses balises.

Tornàvem i ens en deien una altra i a les dues, dues i quart ens vam reunir allà mateix i varem menjar una mica més.

Des d’allà varem tornar una mica fatigats però al fi vam arribar i va esser una bona experiència més.

  

Text: Aaron Plana i Arnau Foxà

 Fotografies de: Arnau Foxà i Aaron Plana

FOTOS